Les petjades de l’Ossa: aventura familiar en altura
El Funicamp comença a pujar i, a poc a poc, Encamp queda a baix. A l’altra banda del vidre apareixen vessants oberts, camins i aquell paisatge de Grandvalira que a l’estiu canvia els esquís per les botes de muntanya. De l’11 de juliol al 8 de setembre de 2026, el trajecte tindrà un nou al·licient per a les famílies: Les petjades de l’Ossa, una ruta familiar a Grandvalira a l’estiu que converteix l’ascens en una petita aventura.
No es tracta només d’arribar a dalt. Hi ha un passaport, proves repartides pel recorregut i una figura que va deixant pistes fins a conduir la família cap a les Solanelles.
Una ruta familiar a Grandvalira que comença a baix
L’activitat arrenca a la base del Funicamp, on es completen les primeres proves. Després arriba la parada intermèdia dels Cortals, una bona ocasió per mirar la vall amb calma abans de continuar cap a la plataforma de les Solanelles.
El joc acompanya els infants durant les diferents etapes del trajecte. En lloc de preguntar contínuament quant falta, tenen alguna cosa per buscar, resoldre i marcar al passaport. El destí final és Petjades Enlairades, la gran escultura de l’ossa creada per l’artista andorrana Naiara Galdós.
La peça està construïda amb làmines metàl·liques que recorden les corbes de nivell d’un mapa. El paisatge s’escola entre elles: cel, roca i herba formen part de la silueta segons el punt des d’on es mira. Més que aturar-se davant d’un monument, aquí ve de gust envoltar-lo, canviar d’angle i veure com l’ossa apareix i desapareix.
La jornada es pot completar amb un menú infantil temàtic als establiments de restauració de Grandvalira.
Què més es pot fer pujant amb el Funicamp
Val la pena no plantejar Les petjades de l’Ossa com una activitat aïllada. El Funicamp obre la porta a un dia sencer a la muntanya i permet adaptar el pla a l’edat dels infants, les ganes de caminar i el ritme de cada família.
Des de les Solanelles es pot continuar en autobús 4×4 fins al llac i l’orri del Cubil. Allà es proposa una visita guiada per conèixer aquest antic assentament pastoral i entendre com es vivia i es treballava a l’alta muntanya d’Andorra.
Al llac del Cubil també s’organitzen sessions familiars de pesca sense mort amb monitor. Per als qui prefereixen avançar per terra, hi ha itineraris de senderisme de diferents nivells i recorreguts per a bicicleta de muntanya i e-bike.
A la parada intermèdia dels Cortals, el pla pot guanyar un punt d’aventura amb la via ferrada dels Clots de l’Aspra, una activitat que es fa amb guies especialitzats. A la zona també hi ha el pont tibetà i el rocòdrom exterior.
La clau és no voler fer-ho tot. Una família es pot centrar en les proves de l’ossa i dinar a dalt; una altra hi pot afegir el Cubil; i els qui viatgin amb infants més grans poden reservar part del dia per caminar, pedalar o iniciar-se en la via ferrada.
Una ossa que parla de les muntanyes d’Encamp
La figura de l’ossa no apareix aquí per casualitat. L’escultura pren com a referència el Ball de l’Ossa d’Encamp, integrat en les Festes de l’Os dels Pirineus, inscrites per la UNESCO l’any 2022 a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Al voltant d’aquesta imatge també s’està creant una xarxa de 21 espais naturals senyalitzats a la parròquia. El projecte connecta estanys, cims, patrimoni i paisatge mitjançant una mateixa silueta recognoscible.
A aquest context s’hi afegeix l’inici dels tràmits per impulsar el futur Parc Natural del Circ dels Pessons, pensat per protegir un dels paisatges d’origen glacial més representatius d’Encamp. No cal convertir l’excursió en una classe: n’hi ha prou que els infants entenguin que la muntanya que recorren té històries, usos antics i indrets que val la pena cuidar.
A l’estiu, des de les Solanelles es veuen camins, herba i roca. Uns mesos més tard, tot queda cobert i Grandvalira recupera el so dels cantells sobre la neu. Potser aquesta és la millor petjada que deixa la ruta: les ganes de tornar a Andorra quan arribi el desembre, allotjar-se de nou al Pas de la Casa i veure el mateix paisatge vestit d’hivern.
